Impresionant novel.la de Ciència Ficció amb majúscules.
El que crida més l'atenció és el llenguatge,
viu, obert, quotidià que realça una obra ja de per
sí magnífica.
La reclusió del protagonista durant mesos en el buit de
l'espai i el posterior abandonament per la nau Vorga que el podia haver salvat, fan aflorar en la ment de Guly Floyle,
el protagonista, un sentiment totalment superior als altres i que
el permet continuar vivint: La venjança.
A partir d'aquí, Alfred Bester parla d'idees molt innovadores
i totalment lògiques que no queden gens desfaçades
actualment (la novel.la és de 1956) però sense caure
en explicacios tedioses i científiques.
Aquest fet, precisament és un dels que m'agradaria destacar:
La història per sobre dels fets científics. Segurament Las Estrellas mi destino seria tot el contrari a una novel.la
Hard, o sigui dura, tècnica. Tot al contrari,
l'obra és senzilla, directa i amena, tot i que no tothom
l'apreciarà com cal degut als temes que tracta: teletransportació,
poders mentals, intensitat extrema dels sentiments i fins hi tot
una mica de filosofia de la vida.
La novel.la ens obra la porta de la Força de la Ment, ens
mostra d'una manera gràfica increïble en què
consisteix la cinestèsia, ens ensenya com afrontar la superioritat
de l'éssser humà, un ésser humà totalment
desaprofitat, inert. I tot això amb una destresa perfecte
alhora de construir els diàlegs, simples però plens
de vida, de passió...de tot el que li falta a l'home...
Molt recomanada, un clàssic de la Ciència Ficció.
Imprescinsible.
|
|